Déborah Chomski imparteix a l’Ateneu Barcelonès un curs d’estiu sobre Literatura Gastronòmica amb el nom El lector gourmet. Curso de literatura para amantes de la buena mesa. El curs té 20 hores, comença el 29 de juny i s’imparteix els dilluns i dimecres al vespre en sessions de 19.00 a 21.00 h. Podeu trobar més informació del curs aquí
La professora Chomski, especialista en els aspectes culturals, antropològics i religiosos relacionats amb la gastronomia, acaba de publicar també una obra titulada Cocina Judía para celebrar la vida (Gijón: Trea, 2009).
Arxiu de la categoria 'notícies'
Curs sobre Literatura Gastronòmica
Publicat per 12 juny 2009 en recomanacions literàries, notícies i enllaços. 0 ComentarisEl llibre d’ Al vostre Gust
Publicat per 12 abril 2009 en personatges, recomanacions literàries, notícies i crítica. 0 ComentarisEl dia 7 d’abril es va presentar el llibre del programa de TV Al vostre Gust. La veritat és que va ser tot un esdeveniment editorial i social. La gran quantitat de gent que s’havia aplegat a l’Aula Gastronòmica de la Boqueria indicava que allò que hi estava passant tenia molta importància. La sala, plena a vessar. Les cares dels oficiants, entre excitades i emocionades. I les del públic, una mica encuriosides, però amb aquella tranquil·litat de qui va a contemplar un èxit segur. I és que el llibre d’Al vostre Gust, de Tana Collados i Àgata Olivella, reflex del programa televisiu que ja havia estat un èxit, no podia derivar en res més. I el gran acompanyament que suscità de tots els sectors interessats ho demostrava a bastament.
La presentadora del llibre, Carme Ruscalleda, en va destacar el rigor i la utilitat per donar a conèixer al gran públic els productes autòctons, aspecte que va voler ressaltar especialment en cloure la seva intervenció, reclamant que l’obra fos “llibre de text” perquè les futures generacions aprenguin a alimentar-se de manera conscient, sana i autòctona. La veritat és que les afirmacions de Ruscalleda em semblen, a part d’encertades, el millor elogi que es pot fer a qualsevol llibre d’aquesta temàtica. La presentació va continuar amb les agraïdes paraules d’Àgata Olivella i Tana Collados i un missatge clar: la versió literària dels reportatges televisius també tenia sentit i valor per si sola…
I així me’n vaig anar cap a casa, amb el llibre que havia comprat sota el braç i la curiositat de si tot allò que havien dit a l’acte i que m’havia sonat tan bé seria veritat o si constituiria una més d’aquestes benvolents exageracions que sovint són les presentacions de llibres.
En arribar a casa vaig començar a llegir i vaig passar el llibre tot d’una tirada. Després de la pantagruèlica envestida, vaig tornar a assaborir-lo a petits glops i fent un exercici que recomano moltíssim: veure els reportatges de la primera temporada del programa (disponibles aquí) i després llegir-ne la corresponent versió literària.
He de dir que tant la primera com la segona vegada he trobat un llibre d’àgil lectura, en el qual les plomes de Tana Collados i d’Àgata Olivella sintetitzen la informació essencial d’aquells reportatges i expressen en un estil vivaç i ràpid les sensacions que van viure fent-los. En el text, però, han pogut accentuar els aspectes que els han semblat més interessants des del seu format criteri i, sobretot, hi han pogut falcar les seves opinions personals. Podríem dir que els reportatges mostren i els capítols del llibre argumenten que l’alimentació i la gastronomia tractades amb rigor formen part indiscutible de la nostra cultura. Per ser sincer he de dir que, per a mi, haver conegut les cuineres de l’Hispània o el productor del pèsol del Maresme a través dels ulls de Collados i Olivella supera de molt l’experiència de sentir-los i veure’ls directament en el reportatge, per exemple. O que el capítol sobre El Bulli il·lustra magníficament el que en vaig saber a la TV. Dos llenguatges comunicatius diferents que, lluny de contraposar-se ni de fer-se la competència, es complementen sàviament de la mà de les responsables del llibre. I no sabria dir quin m’arriba més a l’ànima…
Les il·lustracions de Marc Volpini acompanyen de manera discreta però insubstituïble els capítols del llibre: modernes, esquemàtiques, directes i corpòries, donen aire a les pàgines de la publicació.
I encara més s’ha de destacar en majúscules el magnífic pròleg de Toni Massanés, solidíssim enteixinat d’idees clarividents (algunes de les quals jo ja havia tingut el privilegi de sentir a la lliçó inaugural de la segona edició del Màster de Comunicació i Gastronomia de la Universitat de Vic que Massanés va dictar l’octubre de 2007) que ajuden molt a aclarir quina importància i quina profunditat té tot això de què parlem.
En resum, que només puc repetir el que ja vaig dir a propòsit de la posada en marxa del programa televisiu: el llibre també és un exemple de rigor, de criteri, de selecció assenyada i compensada de temes i de punts de vista… I que em sembla una contribució importantíssima a la cultura del país que, ara en forma de llibre, migra amb èxit cap a nous terrenys comunicatius i els conquereix amb autoritat. Amb una autoritat que porta el segell dels anys i panys que fa que Tana Collados treballa per donar prestigi a la comunicació sobre temes alimentaris i gastronòmics. Des del món acadèmic, només podem donar-li un altre deu!
El 22 de novembre torna a la pantalla de TV3 el programa Al Vostre Gust, que dirigeix i presenta Tana Collados. La segona temporada del programa continuarà en la mateixa línia de rigor i varietat de punts de vista en el tractament dels temes, cosa que ja va caracteritzar els reportatges de la primera. Per això considerem que és una magnífica notícia que torni a la programació. Podeu repassar els reportatges de la primera temporada i obtenir-ne més informació al bloc del programa.
per Pere Quer
A part de la sequera, la que podríem anomenar “qüestió calenta” de la primavera catalana ha estat la picabaralla suscitada per les crítiques que llançà Santi Santamaria contra els seus col·legues, crítiques que el ressò periodístic ha concentrat en una “qüestió d’ingredients”. I mai tan ben dit, perquè precisament la qüestió té tots els ingredients per acabar sent mediàtica: personatges coneguts enfrontats, remor de fons que sona a gelosies… A aquestes alçades, ja és obvi que això que ha passat té poc a veure amb la cuina, encara que ara es vulgui vestir l’exabrupte amb un discurs sobre la necessitat de defensar els productes tradicionals o artesans. Jo no em puc treure de sobre la sensació que Santamaria està “contra el món mundial” i trobo molt bé que Ferran Adrià (el blanc de les crítiques si no per al·lusió directa, sí implícitament) no hagi respost. Per tant, si hi apliquéssim una visió desapassionada de les coses jo diria que això és una tempesta en un got d’aigua, una boutade personal(ista) i ja està.
Però aquests nostres temps no són bons temps per a les visions desapassionades de les coses. I ja tenim a tothom opinant sobre l’alta cuina i el que fa. Això servirà potser perquè etiquetes com “tecnoemocional”, que començaven a fer passos vacil·lants enmig de l’escepticisme general, puguin trobar en aquest aiguabarreig el trampolí que les converteixi en definitivament conegudes. Potser també servirà per enfortir llaços entre cuiners que ara se senten agredits sota el mateix atac… Però jo diria que tot plegat no
servirà per a gaire res més.
En canvi, estic segur que farà rebrotar una certa visió (que jo crec que ja començava a estar en situació de retrocés social) segons la qual la cuina és una cosa d’esnobs rics, que treballa amb “polvos màgics”, comparable al món de vanitats que és la moda: passatger, voluble i fràgil. Això ens allunya de la visió que jo crec ideal, la de fer que la cuina es tracti com la cosa entranyable i quotidianament plaent que convindria per a una societat culturalment més rica i més respectuosa amb l’alimentació sana!
I el que em sap més greu de tot plegat és que Santamaria i els altres cuiners (Adrià sobretot!) han fet durant anys moltes coses per aconseguir que triomfi aquest discurs “positiu” sobre la cuina. I ara, paradoxalment, un d’ells adoba, no sé per què, el camp rival.
És clar que un mal moment el pot tenir tothom; però la cosa és més que una relliscada si quan pots rebaixar de to la polèmica que has desfermat, prefereixes atiar encara més el foc. Algú en sortirà malparat, de tot això; no sé si seran les personalitats en conflicte, però segur que sí la gastronomia.
Euskal Txerria, l’últim porc basc
Publicat per 22 maig 2008 en reflexions, productes, notícies i misteris gastronòmics. 2 ComentarisM’agradaria compartir amb vosaltres una experiència agredolça de la que he tingut la gran sort de gaudir en el meu darrer viatge al País Basc. L’adjectiu d’agredolça suposo que l’entendreu més endavant però us introdueixo que al que es refereix és a la moltes vegades desagraïda feina de ramaders i productors, tot i la dedicació i el bon resultat de la seva feina. Seguint les recomanacions del responsable de Slow Food Garraf, el Valentí Mongay, vaig posar-me en contacte amb el Pello Urdapilleta, el responsable d’una explotació ramadera on, amb l’ajuda de la seva família, ha aconseguit recuperar una raça de porc basc autòcton que estava en perill d’extinció.Amb molta amabilitat va convidar-nos al seu “caserío” Elola Azpikoa, situat a la població de Bidegoain (prop de Tolosa) per ensenyar-nos en què consisteix la cria d’aquest singular porc que és baluard de Slow Food. »»»
El passat dia 29 d’Abril a partir de les 19.00 h, va tenir lloc a la sala cotxeres del Palau Robert la quarta edició de EAT THE ART! Menja’t l’art!? Calia descobrir què s’hi amagava darrera d’aquest títol que barrejava els conceptes de menjar i art, associació moltes vegades debatuda i polèmica. Doncs EAT THE ART és una exposició d’art. Una mostra de 15 peces ideades per 15 autors escollits d’entre els participants d’ un concurs obert organitzat per la pastisseria Canal de Barcelona. Art i pastisseria? »»»
Un fallo pionero abre la vía contra el expolio de recursos tradicionales indígenas - EE UU devuelve a agricultores mexicanos la patente de un frijol
Rafael Méndez (elpais.com)
La biopiratería, la apropiación de remedios y plantas tradicionales por parte de grandes empresas, comienza a toparse con la ley. En un fallo pionero, EE UU ha anulado la patente de un frijol mexicano que una empresa de semillas de Colorado registró como suya. La patente permitía a la firma cobrar por cada libra que México exportaba a EE UU, pese a que era tradicional al sur del Río Grande desde hace siglos. La FAO y otros organismos internacionales recurrieron la patente y el frijol amarillo vuelve a ser de los agricultores mexicanos. »»»
TV3 ha acabat l’emissió de la primera temporada del programa Al Vostre Gust. D’aquesta primera temporada ens n’hauran quedat un bon grapat de reportatges interessants, la majoria dels quals es poden veure a través d’aquest enllaç. Com ja hem dit altres cops en aquest bloc, valorem molt el programa perquè ha aportat a la cadena televisiva de referència del país uns continguts sobre l’alimentació i la gastronomia tractats amb rigor, orientats al coneixement del producte i que combinen les veus dels productors, dels consumidors i dels experts. Esperant l’inici d’una nova temporada, doncs, podrem anar fent boca amb les “píndoles” que la mateixa Tana Collados ens oferirà a través dels reportatges d’estiu de l’espai De vacances, a la mateixa cadena.
per Clara Antúnez
La Vilaviniteca és un comerç especialitzat en vins ubicat al barri de la Ribera, a Barcelona. En Quim Vila, responsable de la botiga, sempre organitza un acte paral·lel a la Fira Alimentària que té lloc cada 2 anys a Barcelona.
Aquest any la LLotja de Mar es convertirà una vegada més, en un espai on arriben per mar, terra i aire els millors vins d’arreu del món. L’entrada dóna dret a fer un “tour” passant per el “Napa Valley” a California, per les terres del Penedès, les costes xilenes i la llunyana Nova Zelanda.
Per acompanyar el tast dels vins, la germana d’en Quim, l’Eva Vila, ens ofereix un tastet dels seus millors formatges ,molts d’ells afinats a la botiga que tenen al carrer Agullers.
Aquest any però, hi ha una novetat: un concurs de cata per parelles. Podeu trobar aqui tota la informació.
Sembla que aquest mes de febrer va de concursos!
Últimament quan parlem d’estrelles evoquem noms com El Bulli, Carme Ruscalleda, esferificacions o Michelin. Les estrelles que sempre han adornat el cel han passat a segon terme.
I parlar d’estrelles és també parlar d’alta cuina, d’alta gastronomia i també de preus elevats. Els menús dels restaurants galardonats amb aquesta distinció no estan a l’abast de tothom i moltes vegades s’ha de fer guardiola durant unes setmanes per poder conèixer i gaudir la seva cuina, o bé reservar la taula amb una antelació desmesurada. A Madrid Fusión sembla que s’ha parlat, i molt, de l’última moda gastronòmica: els bistronòmics. El seu nom ens evoca a un espai més petit, més proper, més íntim i, perquè no, més econòmic que els restaurants amb estrella que han experimentat un creixement i una revolució gastronòmica en les últimes dècades. Els Bistronòmics agafen el relleu de les antigues cases de menjar però renovades, encara que es persegueix guardar-ne la mateixa essència: locals petits, de dimensions i costos assumibles, en els que el cuiner-propietari moltes vegades és la mateixa persona i que per tant garanteix un estil i tracte molt personal. Es tracte d’oferir una gran cuina a un preu assequible. Aquesta “nova” fórmula sembla respondre, una vegada més, a la demanda del mercat i al canviant món de la gastronomia. Personalment penso que no es tracta d’una innovació sinó més aviat d’una antiga fórmula cuinada amb ingredients d’avui. Caldrà veure si les estrelles es veuen tocades per aquest nou astre que sembla ser que acaba d’aterrar a les nostres cuines. Al bloc del Jorge Guitian trobareu més informació, així com als enllaços dels diaris El País i El Periódico

