per Àngels González
M’agradaria compartir amb vosaltres una experiència agredolça de la que he tingut la gran sort de gaudir en el meu darrer viatge al País Basc. L’adjectiu d’agredolça suposo que l’entendreu més endavant però us introdueixo que al que es refereix és a la moltes vegades desagraïda feina de ramaders i productors, tot i la dedicació i el bon resultat de la seva feina. Seguint les recomanacions del responsable de Slow Food Garraf, el Valentí Mongay, vaig posar-me en contacte amb el Pello Urdapilleta, el responsable d’una explotació ramadera on, amb l’ajuda de la seva família, ha aconseguit recuperar una raça de porc basc autòcton que estava en perill d’extinció.Amb molta amabilitat va convidar-nos al seu “caserío” Elola Azpikoa, situat a la població de Bidegoain (prop de Tolosa) per ensenyar-nos en què consisteix la cria d’aquest singular porc que és baluard de Slow Food. »»»
per Manel Guirado
Potser m’estic tornant una mica boig, però en algunes ocasions sento olors relacionades amb el menjar en llocs insospitats.
Primera: En els lavabos de l’Edifici B de la Facultat he pogut percebre certa olor a fongs, especialement els què trobem en els formatges com el camembert. No se a què es deu, si sóc jo que tinc algun problema o el te el lavabo. Però jo hi faria anar a la Consol i que prengués postres perquè aquell bany potser es podria convertir en un annex perfecte del laboratori del gust i taller de formatges. Una atra: En el trajecte en tren d’anada al màster d’ahír mateix, vaig poder viure un episodi de tast olfactiu de la vida mateixa: cata de vins aplicada a les olors que ens aborden en qualsevol moment. En mig del viatge, a l’estació de la Garriga, crec, ens va envair una olor bastant acusada i, d’entrada, difícil de definir. »»»
Publicat per daniele 15 agost 2007
en misteris gastronòmics.
El helado italiano es conocido como el mejor helado del mundo, y tiene su origen muy antiguo. Los romanos romanos utilizaban nieve, frutas y miel para hacer los conocidos “sorbetes”. Los cocineros árabes, de los Califas de Bagdad, se destacaron en refinar la calidad y variedad de estos, incorporando a la preparación zumos de fruta. A estas mezclas le dieron el nombre de “sharbets”, que quiere decir bebida, de allí el nombre sorbete empleado hoy en día. »»»
Por Fietta Jarque (para El País)
Es un movimiento que se conoce ya en todo el mundo gracias a la popularidad e interés que ha alcanzado la revolución culinaria de Ferran Adrià. Junto a él están otros grandes chefs españoles de primera fila en el panorama internacional y el de sus discípulos dentro y fuera de nuestras fronteras. Están a la vanguardia de la gastronomía mundial. Pero están a la cola en un aspecto. No consiguen encontrar un nombre propio que los identifique. Algo como lo que significó lo de nouvelle cuisine para los renovadores de la cocina francesa. Una marca inconfundible. La de ellos, en francés. »»»
Publicat per Pere 9 juny 2007
en notícies i misteris gastronòmics.
Qui ha dit que les hamburgueses només porten carn? El fast food és immortal, segons aquest lloc web.
Els menus de tota Espanya garanteixen una cosa: el dijous és dia de menjar paella. Però sabem molt poc sobre el naixement d’aquesta tradició. L’alumna Eugènia Dot i Traveria en va trobar una explicació. A veure…
…Hasta ahora, la explicación que siempre había oído acerca de esta bendita tradición era la que a todos nos han contado en alguna ocasión: la de Franco.
Según se dice, la comida favorita del general (ísimo) Francisco Franco era la paella, teniendo además por costumbre salir a comer este plato todos los jueves a algún restaurante de Madrid. Sin embargo, no solía repetir restaurante dos veces seguidas, sino que, caprichosillo el hombre, cada jueves acudía a uno distinto, haciendo que en cada uno de éstos se tuviera preparada una suculenta paella, no fuera a ser que ese jueves les tocase a ellos y se perdieran la oportunidad de agradar al dictador por vía gástrica. De este modo, se mantuvo la tradición hasta nuestros días: los jueves, paella.
Demasiado bonita la anécdota para ser cierta, en mi opinión. lndagando por ahí, encontré en un foro culinario otra posible explicación: »»»
Publicat per Pere 12 maig 2007
en misteris gastronòmics.
por Pere Quer
Ja que en Gerard-Felip ens ha posat sobre la pista de la mortadel·la, voldria dir que es té constància de la fabricació d’aquest embotit (tal com el coneixem ara) a Bolonya des del segle XIV, almenys, i sembla que té ancestres que remunten als Romans (wiki).
La descripció de la mortadel·la és la següent: es tracta d’un embotit cuit elaborat amb carn de porc triturada fins a fer-ne una pasta, que s’assaona amb diferents espècies (les bàsiques són pebre negre, coriandre, murta i nou moscada) i es barreja amb un 15% (mínim) de daus de greix del coll o papada del porc. Lògicament, hi ha variants sobre aquesta recepta. »»»
Publicat per Pere 8 maig 2007
en misteris gastronòmics.
En Gerard-Felip planteja un repte a seguir!
Fa alguns dies que tinc quelcom com una dèria o cabòria que em passeja pel cap: proposar-vos que cadascú de nosaltres plantegi algun misteri, fantasma, inquietud o curiositat de tipus gastronòmic o culinari o alimentari que li faria gràcia resoldre.
por Gerard-Felip Carné i Tuset
»»»
