Comunicació i gastronomia

per Pere Quer

El dia 7 d’abril es va presentar el llibre del programa de TV Al vostre Gust. La veritat és que va ser tot un esdeveniment editorial i social. La gran quantitat de gent que s’havia aplegat a l’Aula Gastronòmica de la Boqueria indicava que allò que hi estava passant tenia molta importància. La sala, plena a vessar. Les cares dels oficiants, entre excitades i emocionades. I les del públic, una mica encuriosides, però amb aquella tranquil·litat de qui va a contemplar un èxit segur. I és que el llibre d’Al vostre Gust, de Tana Collados i Àgata Olivella, reflex del programa televisiu que ja havia estat un èxit, no podia derivar en res més. I el gran acompanyament que suscità de tots els sectors interessats ho demostrava a bastament.
La presentadora del llibre, Carme Ruscalleda, en va destacar el rigor i la utilitat per donar a conèixer al gran públic els productes autòctons, aspecte que va voler ressaltar especialment en cloure la seva intervenció, reclamant que l’obra fos “llibre de text” perquè les futures generacions aprenguin a alimentar-se de manera conscient, sana i autòctona. La veritat és que les afirmacions de Ruscalleda em semblen, a part d’encertades, el millor elogi que es pot fer a qualsevol llibre d’aquesta temàtica. La presentació va continuar amb les agraïdes paraules d’Àgata Olivella i Tana Collados i un missatge clar: la versió literària dels reportatges televisius també tenia sentit i valor per si sola…
I així me’n vaig anar cap a casa, amb el llibre que havia comprat sota el braç i la curiositat de si tot allò que havien dit a l’acte i que m’havia sonat tan bé seria veritat o si constituiria una més d’aquestes benvolents exageracions que sovint són les presentacions de llibres.
En arribar a casa vaig començar a llegir i vaig passar el llibre tot d’una tirada. Després de la pantagruèlica envestida, vaig tornar a assaborir-lo a petits glops i fent un exercici que recomano moltíssim: veure els reportatges de la primera temporada del programa (disponibles aquí) i després llegir-ne la corresponent versió literària.
He de dir que tant la primera com la segona vegada he trobat un llibre d’àgil lectura, en el qual les plomes de Tana Collados i d’Àgata Olivella sintetitzen la informació essencial d’aquells reportatges i expressen en un estil vivaç i ràpid les sensacions que van viure fent-los. En el text, però, han pogut accentuar els aspectes que els han semblat més interessants des del seu format criteri i, sobretot, hi han pogut falcar les seves opinions personals. Podríem dir que els reportatges mostren i els capítols del llibre argumenten que l’alimentació i la gastronomia tractades amb rigor formen part indiscutible de la nostra cultura. Per ser sincer he de dir que, per a mi, haver conegut les cuineres de l’Hispània o el productor del pèsol del Maresme a través dels ulls de Collados i Olivella supera de molt l’experiència de sentir-los i veure’ls directament en el reportatge, per exemple. O que el capítol sobre El Bulli il·lustra magníficament el que en vaig saber a la TV. Dos llenguatges comunicatius diferents que, lluny de contraposar-se ni de fer-se la competència, es complementen sàviament de la mà de les responsables del llibre. I no sabria dir quin m’arriba més a l’ànima…
Les il·lustracions de Marc Volpini acompanyen de manera discreta però insubstituïble els capítols del llibre: modernes, esquemàtiques, directes i corpòries, donen aire a les pàgines de la publicació.
I encara més s’ha de destacar en majúscules el magnífic pròleg de Toni Massanés, solidíssim enteixinat d’idees clarividents (algunes de les quals jo ja havia tingut el privilegi de sentir a la lliçó inaugural de la segona edició del Màster de Comunicació i Gastronomia de la Universitat de Vic que Massanés va dictar l’octubre de 2007) que ajuden molt a aclarir quina importància i quina profunditat té tot això de què parlem.
En resum, que només puc repetir el que ja vaig dir a propòsit de la posada en marxa del programa televisiu: el llibre també és un exemple de rigor, de criteri, de selecció assenyada i compensada de temes i de punts de vista… I que em sembla una contribució importantíssima a la cultura del país que, ara en forma de llibre, migra amb èxit cap a nous terrenys comunicatius i els conquereix amb autoritat. Amb una autoritat que porta el segell dels anys i panys que fa que Tana Collados treballa per donar prestigi a la comunicació sobre temes alimentaris i gastronòmics. Des del món acadèmic, només podem donar-li un altre deu!