per Àngels Gonzàlez
En la segona jornada del nostre viatge a Itàlia visitem el Caseificio San Salvatore, situat a Colorno, on tenim la gran sort de descobrir com es fa el formatge Parmigiano Reggiano y el plaer de degustar-lo.La qualitat d’aquest formatge depèn totalment de 3 ingredients: llet de vaca, quall i sal, i de l’acurat control del formatger, pendent en tot moment de cada detall. »»»
per Manel Guirado
La primera visita que va fer el grup del II Màster en Comunicació i Gastronomia de la UVIC va ser una fàbrica productora del Prosciutto di Parma.
Per part meva les expectatives no eren ni grans ni petites, sobretot perquè no havia dormit i acabàvem d’aterrar, com qui diu.
per Imelda Duffard
El jueves, siguiendo el esquema predeterminado del viaje gastronómico, después de unas visitas muy educativas y unas degustaciones aún más, en una productora de Parmeggiano-Reggiano y en unas viñas que producen Acetto Balsámico, regresamos a Colorno a la sede de la Universidad de Ciencias de la Comunicación, donde el profesor Mirco Marconi, encargado de dictar la asignatura sobre embutidos, nos brindó una clase teórico-práctica sobre las diversas y copiosas variedades de salumi italianos, embutidos en esa lengua. »»»
Sempre que penso amb la xocolata, em ve al record aquelles tauletes negres que ens portaven de Suïssa a mi i a la meva germana quan érem petites. Sempre esperàvem amb impaciència el dia que el meu pare tornava d’un dels seus viatges carregat de xocolata de tots colors, amb mil formes impossibles i farcides de licors prohibits. Llavors em pensava que la xocolata sortia de la fàbrica.Fins fa relativament pocs anys, no vaig sentir curiositat per la procedència d’aquesta delicada pasta marronosa. »»»
per Clara Antúnez
Segon dia d’Itàlia, 10 d’abril del 2008. Ens despertem de revolada a Colorno, el poble on hi ha la facultat de la Universitat de Ciències Gastronòmiques on fan els màsters.Alguns esmorzen un deliciós cafetó i una pasta, altres pugem a l’autocar amb les lleganyes posades. Propera parada: Reggio Emilia, poble amb 40 Ha de vinyes on fan vi espumós i vinagre balsàmic. Aquest darrer és el producte gastronòmic que ens ocupa aquest cop. Trobem referències de temps romans, foren ells qui li posaren aquest nom perquè el feien servir com a medicament per la tos, el coll i les dones embarassades. »»»
per Clara Antúnez
Uns dies abans del viatge a Itàlia vaig sortir amb un amic a buscar espàrrecs de marge per l’Empordà, una activitat que recomano a totes aquelles persones amants de la natura i perquè no, a tots aquells qui s’estimen la terra. Sense que quedi fora de context, vull citar l’exposició que vam tenir la sort de poder visitar quan es pongué el sol.Es tracta de l’exposició temporal Les aromes de la Mediterrània, ben segur us despertarà tots els sentits. Emplaçada dins el Museu de la Mediterrània –Can Quintana–, molt recomanable també, a Torroella de Montgrí.L’exposició intenta donar a conèixer a través de colors, olors i noms algunes de les plantes aromàtiques més emprades arreu del mediterrani.Hi ha una selecció de 15 plantes, ben ordenades i explicades des de punts de vista ben diferents: la medicina, la cosmètica i potser el punt que més ens interessa a nosaltres, la cuina. La intenció és clarament pedagògica, però també amaga alguns secrets que fa goig de descobrir.La única pega que vam trobar nosaltres fou no poder olorar totes les plantes que s’exposen.És una petita exposició que va ser inaugurada el 8 de març i finalitza el 7 de juliol d’aquest any 2008.Per a més informació (horaris, adreça…): cliqueu aquí , o bé trucant al telèfon 972 75 51 80.
Entreneu el nas i ja ens direu el què!
per Laia Moreras
En un barri com Gràcia, on hi pots trobar desde un restaurant grec, a un de siri, a un japonés o un coreà, no hi podia faltar un restaurant etíop. Seria un de tants si no fos pel fet que és l’unic en tot l’Estat Espanyol. Potser per aquesta singularitat juntament amb el fet de que es menja amb les mans no ens vam poder resistir a provar-lo. Georgia”>L’Abissinia és sens dubte una proposta gastronómica molt recomanable. La història d’Etiopia és una de les més antigues del món. Cultura, clima , art…tot es fusiona per crear una cuina excepcional en un local amb una bona ambientació i un servei amable i predisposat a ajudar a aquells que descobreixen per primera vegada la seva carta.Hi vam podem trobar uns originals plats combinats amb carn o vegetarians que es serveixen sobre una base del tradicional pâ etíop: La injera. És semblant a la base de pizza i està fet de tef, un cereal local.EL Doro wat és un dels plats estrella. Es tracta de pollastre servit amb una salsa picant feta de mantega, ceba i xili i acompanyat de formatge fresc….la combinació és espectacular. Tot i no estar acostumats a uns sabors complexes, carregats d’espècies i sorprenents al paladar, a menjar amb les mans o a seure arran de terra, l’Abissinia et permet sumergir-te amb els sentits fins al cor de l’Àfrica: Etiopía. Una nova experiencia. AbissíniaTorrent de les Flors, 55Barcelona-0802493.213.07.85Millor reservar.
per Gerard-Felip Carné i Tuset
Finalment ahir, dimecres dia 16 d’abril, vaig menjar-me la pizza que a Itàlia no vaig menjar (no és la primera vegada que em passa, la veritat), juntament amb el “grappino” (gotet de grapa,” bicchierino di grappa, en italià popular) que tampoc vàrem poder degustar als poblets italians. I és evident que tornant del viatge en el menú de comunió que m’esperava, em va tocar tall rodó amb salsa, de forma que el trencament amb el menú dels últims dies no esdevingués traumàtic. »»»
A les 3.00h de la matinada, quan va sonar el despertador, no m’ho podia creure. Només feia 2 hores que havia tancat els ulls, però la cita era ineludible. A l’aeroport de Girona ens esperava un avió amb destí a Bergamo, Itàlia. Un grup bastant eclèctic, format per alumnes, ex-alumnes del màster, professors i altres enamorats de la gastronomia marxàvem a fer un viatge gastronòmic. Ens esperaven 4 dies plens de colors, gustos, lletres, olors forquilles i textures.
Quilòmetres plens de vinyes, ametllers i altres arbres fruiters en flor van acompanyar-nos durant tot el viatge. Una volta a qualsevol lloc del planeta en plena primavera, és un regal doble.V »»»
TV3 ha acabat l’emissió de la primera temporada del programa Al Vostre Gust. D’aquesta primera temporada ens n’hauran quedat un bon grapat de reportatges interessants, la majoria dels quals es poden veure a través d’aquest enllaç. Com ja hem dit altres cops en aquest bloc, valorem molt el programa perquè ha aportat a la cadena televisiva de referència del país uns continguts sobre l’alimentació i la gastronomia tractats amb rigor, orientats al coneixement del producte i que combinen les veus dels productors, dels consumidors i dels experts. Esperant l’inici d’una nova temporada, doncs, podrem anar fent boca amb les “píndoles” que la mateixa Tana Collados ens oferirà a través dels reportatges d’estiu de l’espai De vacances, a la mateixa cadena.
