Arxiu de febrer, 2008

cata d’or líquid

dsc03852.JPG

El passat dimarts ens va visitar un especialista en or líquid, i és que el dia a dia de l’Agustí Romero passa pel mig de plantacions d’oliveres que més tard donaran aquest producte que forma part de la nostra vida des de temps dels grecs i els romans.

Va ser molta la informació i les preguntes davant d’unes ampolles d’oli que vàrem catar per aprendre a trobar-ne els defectes. Però no és una tasca senzilla això de catar olis. Els tastadors es formen cada setmana (excepte el mes d’agost que tenen vacances) amb proves, formació contínua i cates a cegues. A Catalunya comptem amb 21 tastadors formats. Cap oli no surt al mercat si no ha passat els tests de qualitat i si surt, ho fa amb diferents categories.

»»»

viatge a Santiago de Compostela II

forum.jpg

 Els dies 17, 18 i 19 de febrer va tenir lloc a la ciutat de Santiago de Compostela la 9ª edició del Fòrum Gastronòmic que se celebra cada any alternant la capital gallega i la ciutat de Girona. En Pep Palau i la seva gent han organitzat 3 dies de festí culinari, on tots aquells que som amants de la gastronomia hem pogut gaudir de valent.

La cuinera santpolenca Carme Ruscalleda va ser l’encarregada d’obrir el congrés, amb una classe magistral on va quedar demostrat que no és per casualitat que “la dama de la cuina” compta ja amb 5 estrelles de la guia Michelin (3 amb el seu restaurant de Sant Pol i 2 amb el restaurant que té a la ciutat de Tokyo). »»»

Viatge a Santiago de Compostela I

dsc03513.JPG

        Aquest cap de setmana un grup d’estudiants del màster hem viatjat fins a terres gallegues per assistir al Fòrum Gastronòmic Santiago’08. Portem sacs i sacs d’informació acumulada que és impossible resumir en un sol post. Per això intentarem desgranar tot allò que van captar els nostres 5 sentits: menjar, veure, beure!, escoltar, mirar, sorprendre’ns, aprendre, conèixer i créixer.
El dissabte a les 06.00h del matí un avió sortia, quan encara era fosc, de la ciutat de Barcelona i aterrava poc després de les 7.30h a la ciutat de Santiago, que ens va rebre amb un sol i una temperatura idonis per passejar, veure, menjar i mirar.
Després de deixar les bosses a l’hotel, la primera parada va ser el mercat. Crec que és el millor lloc per prendre el pols a la ciutat. »»»

la patata i la seva història

per Rosa Mª Espinosa

La mitologia inca diu que el Déu Viracocha va crear, a part del sol, la lluna i les estrelles, l’agricultura. Va enviar a la terra els seus dos fills, perquè estudiessin i classifiquessin totes les plantes que hi creixien. Després van ensenyar a la gent a llaurar i cultivar perquè a la gent no els faltés mai l’aliment. »»»

la misteriosa tòfona

dsc03067.JPG

Oli de tòfona, farina de tòfona, esprai de tòfona, mantega de tòfona, dip de patata i tòfona, vinagre de tòfona, ous amb tòfona,… Per ser un producte tan desconegut i misteriós té més aplicacions que els bolets, per exemple, que vindrien a ser els seus cosins germans.  »»»

Agustí Torelló, caves amb ànima

dsc03268.JPG 
Aquesta setmana ens va visitar l’Agustí Torelló, una de les ànimes que gestiona l’empresa familiar dedicada a la producció de cava i creador de la marca que porta el seu nom. Les vinyes d’aquest celler van plantar les seves arrels ara fa uns quants anys a la comarca del Penedès. L’Agustí va créixer entre vinyes de Xarel·lo, Parellada i Macabeu »»»

Concurs de cata per parelles

per Clara Antúnez 

La Vilaviniteca és un comerç especialitzat en vins ubicat al barri de la Ribera, a Barcelona. En Quim Vila, responsable de la botiga, sempre organitza un acte paral·lel a la Fira Alimentària que té lloc cada 2 anys a Barcelona.

Aquest any la LLotja de Mar es convertirà una vegada més, en un espai on arriben per mar, terra i aire els millors vins d’arreu del món. L’entrada dóna dret a fer un “tour” passant per el “Napa Valley” a California, per les terres del Penedès, les costes xilenes i la llunyana Nova Zelanda.

Per acompanyar el tast dels vins, la germana d’en Quim, l’Eva Vila, ens ofereix un tastet dels seus millors formatges ,molts d’ells afinats a la botiga que tenen al carrer Agullers.

Aquest any però, hi ha una novetat: un concurs de cata per parelles. Podeu trobar aqui tota la informació.

Sembla que aquest mes de febrer va de concursos! 

Concurs Literari-gastronòmic

Hi ha moltes maneres d’escriure sobre la gastronomia. Potser la més coneguda és la que realitzen els crítics gastronòmics a diferents mitjans, o les revistes especialitzades en aquest sector, que ens ofereixen reportatges explicant-los el què i el com d’aquest o d’aquell producte. També podem escriure receptes i notícies sobre les últimes novetats que llença el mercat del vi. 

El restaurant
La Gamba de Granollers ens proposa amb una original iniciativa cultural una bona manera d’apropar-nos a la temàtica gastronòmica. Junt amb el 9 Nou i l’Associació cultural de Granollers convoquen per 1ª vegada el Premi de Relats i Poemes d’ambientació culinària “Gambette d’Or”. Podeu trobar les bases del concurs a la seva pàgina web.
 

Us animeu?

Bistronòmic

Últimament quan parlem d’estrelles evoquem noms com El Bulli, Carme Ruscalleda, esferificacions o Michelin. Les estrelles que sempre han adornat el cel han passat a segon terme.

I parlar d’estrelles és també parlar d’alta cuina, d’alta gastronomia i també de preus elevats. Els menús dels restaurants galardonats amb aquesta distinció no estan a l’abast de tothom i moltes vegades s’ha de fer guardiola durant unes setmanes per poder conèixer i gaudir la seva cuina, o bé reservar la taula amb una antelació desmesurada. A Madrid Fusión sembla que s’ha parlat, i molt, de l’última moda gastronòmica: els bistronòmics. El seu nom ens evoca a un espai més petit, més proper, més íntim i, perquè no, més econòmic que els restaurants amb estrella que han experimentat un creixement i una revolució gastronòmica en les últimes dècades. Els Bistronòmics agafen el relleu de les antigues cases de menjar però renovades, encara que es persegueix guardar-ne la mateixa essència: locals petits, de dimensions i costos assumibles, en els que el cuiner-propietari moltes vegades és la mateixa persona i que per tant garanteix un estil i tracte molt personal. Es tracte d’oferir una gran cuina a un preu assequible. Aquesta “nova” fórmula sembla respondre, una vegada més, a la demanda del mercat i al canviant món de la gastronomia. Personalment penso que no es tracta d’una innovació sinó més aviat d’una antiga fórmula cuinada amb ingredients d’avui. Caldrà veure si les estrelles es veuen tocades per aquest nou astre que sembla ser que acaba d’aterrar a les nostres cuines.    Al bloc del Jorge Guitian trobareu més informació, així com als enllaços dels diaris El País i El Periódico