Escolto al telenotícies que al MadridFusión s’han presentat una sèrie de plats aptes per menjar amb els dits, sense necessitats d’utilitzar els coberts. I no eren precisament petites croquetes o bunyolets de bacallà amb els quals està acceptat socialment que utilitzem els dits. Es tractava de plats força més complicats que requereixen una destresa experimentada per part del comensal. »»»
Amb aquest títol ,els autors del blog gastronòmic Glotonia van fer la seva aportació a tot el debat sobre el paper que tenen aquests nous canals d’informació els cuals han tingut un paper destacat en els diferents certamens gastronòmics d’aquest 2008. Durant el passat saló de Madrid Fusión, van fer la seva declaració de principis, del que per ells és i ha de ser un bloc enogastronòmic. Podeu llegir-ho aquí, i us asseguro que no té desperdici.
Per una altre costat, Jorge Guitián, autor d’una altre conegut bloc gastronòmic i guanyador del “Premio Nacional Álvaro Cunqueiro de Periodismo Gastronómico” en la categoria d’internet, ens fa saber la seva opinió.
Val la pena donar un cop d’ull a dues opinions sobre el paper que tenen o que han de tenir els blocs gastronòmics desde dos punts de vista tan diferents.
Avui al vespre he escoltat una notícia que m’ha cridat l’atenció.
Un metge de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona anunciava que és la primera vegada en la història que s’estima que els nens i joves d’avui tindran una esperança de vida inferior a la dels seus progenitors. La causa: l’obesitat infantil i les enfermetats que deriven d’aquesta patologia. Espanya és, darrera dels Estats Units, el segon país del món on l’obesitat infantil té uns índexs més elevats.
Què està passant? Quines són les raons per les quals em arribat a aquest extrem? No resulta que érem un país a imitar per tothom per la nostra famosa “dieta mediterrània”? No estem vivint en l’era de la comunicació on la informació està a l’abast de tothom? I no és cert que sabem millor que mai què porta més o menys calories i què és el que em de menjar per estar sans?
Doncs sembla ser que no. »»»
Amb el títol de “Las Manos en la masa” aquest diumenge el dominical del diari El País titulava un article on es parla de la importància del tacte a la cuina.
Llegint-lo em pregunto com algú encara pot negar que l’art de la cuina és, precisament això, un art. Poques disciplines artístiques impliquen els 5 sentits de la manera com ho fa la cuina. El cuiner i neuròleg, Manuel Sánchez Romera, ja ens va explicar en una classe la importància de l’olfacte en les activitats culinàries, situant aquest sentit en el primer lloc del ranking.
Pel que fa al tacte, sóc de la opinió que moltes vegades fem un abús del coberts, que segons la bona etiqueta, s’ha d’utilitzar per menjar-ho tot. En un viatge que vaig fer a Gambia, on vaig tenir la oportunitat de viure durant 15 dies amb una família, vaig poder constatar la inexistència d’aquests estris. A banda de menjar tots junts d’un mateix plat (ells creuen que d’aquesta manera tots els cors esdevenen un de sol.. per ells menjar sí és un fet sagrat!), ho fan sense coberts, amb les mans. D’aquesta manera afirmen que no hi ha cap interacció entre els aliments i el cos.
No és un plaer ficar la mà dins els sacs de llegums? O tocar els grans d’arròs i notar el seu tacte als dits? O treballar la carn picada per fer-ne mandonguilles? O amassar un pastís?
A l’article es narra el cas d’un cuiner, Cristian Sainz de Marles que va perdre la vista en un accident als 18 anys. La cuina era la seva gran passió i va decidir fer de la seva passió la seva professió. Va muntar un restaurant a Madrid, el Catranius. Aquest cuiner ha convertit el tacte en els seus ulls i afirma que “con los años he descubierto que ser ciego no supone un problema a la hora de cocinar. El tacto en la cocina es
la orientación. Las manos, con la ayuda de la nariz y los oídos, se han convertido en mis ojos. A través de ellas, voy paladeando el efecto que tendrá la comida en la boca”.
La presencia de blocs gastronòmics a la xarxa és cada vegada més nombrosa. S’estan convertint en una eina que està a l’abast de tothom, i suposo que un dels temes a tractar en el proper Fòrum de Santiago serà el paper que tenen aquests en tota aquesta revolució culinària-gastronòmica.
Hi ha molts crítics que precisament “critiquen” aquests mitjans, argumentant que les opinions que s’hi troben són subjectives i moltes vegades pronunciades per “no professionals”.Particularment són una eina que faig servir bastant. Quan he de sortir a sopar fora i vull tenir informació sobre un restaurant, no dubto en buscar als meus blocs de capçalera quina opinió en tenen. »»»
L’organització del Fòrum Gastronòmic de Santiago ens envia el programa definitiu de la Trobada del 18 de febrer, en la qual hi haurà participació de la Universitat de Vic. La professora del Màster Dra. Irene García condueix una de les sessions de treball de la Trobada de blocaires o bloggers gastronòmics, que comptarà també amb una intervenció puntual del Dr. Carlos Scolari. La sessió tractarà de les aplicacions dels nous mitjans digitals als continguts de tema gastronòmic i està basada en la recerca del GRID (Grup de Recerca en Interaccions Digitals) de la UVic. Podeu trobar el programa en aquest enllaç del web del Fòrum de Santiago.
per Sílvia Vancells
Carai, com ha canviat la cuina amb només 10 anys!
Avui a la tarda hem tingut una sessió amb el Salvador Brugués que ens ha parlat de la cuina al buit, una de les noves tècniques que ha incorporat la cuina “tecnoemocional” en aquests últims anys. Tal i com ens ha explicat ell, el nom correcte per referir-nos a aquesta nova manera de cuinar hauria de ser “cuina a baixa temperatura”, ja que el fet d’utilitzar el buit és bàsicament per controlar l’oxigen, el ph, la pressió i la temperatura. »»»
per Pere Quer
Ahir dissabte es va estrenar a TV3 Al vostre gust, el programa de televisió que dirigeix Tana Collados. El programa està concebut com una revista sobre gastronomia i alimentació i consta de dos reportatges, prou extensos per explicar alguna cosa interessant i alhora prou curts per no fatigar l’audiència; en aquest primer capítol, els musclos del Delta de l’Ebre i el vi biodinàmic. Tot el programa porta el segell de la seva directora, Tana Collados: estil narratiu àgil, informatiu, directe, concís, que recull opinions expertes i evita els elogis innecessaris. A parer meu, un estil que és garantia de respecte pel producte i de gastronomia a l’abast de tothom, amb un discurs rigorós que defuig l’elitisme i respecta el coneixement… i això no és gens fàcil! A mi m’agrada perquè estic convençut que aquest és l’únic estil que té futur.
Si algú no ha pogut veure aquest primer capítol del programa Al vostre gust o vol repassar-lo, pot fer-ho en aquest enllaç.
per Gerard-Felip Carné i Tuset
Com a continuació dels textos anteriors, ara us plantejo, en paral·lel també, dos texts més dels mateixos autors, un de ficció i un més autobiogràfic.
En aquest cas, el que contraposem és la paraula i el gust, paraula i degustació: gust, degustació i crítica. Veiem com la realitat d’un periodista i la ficció narrativa s’emparaulen molt més que s‘entaulen; com la paraula pot emmascarar la sensorialitat i, a la vegada, com és la paraula qui pot ajudar-nos a transmetre o comunicar part d’aquesta sensorialitat.
Tana Collados, professora del Màster en Comunicació i Gastronomia de la Universitat de Vic, és la directora del nou programa sobre gastronomia que TV3 incorpora a la seva programació a partir de dissabte vinent, 12 de gener de 2008, a les 19.40 h. La notícia és extraordinàriament bona perquè representa un pas endavant en la tasca de divulgació rigorosa del tema gastronòmic a Catalunya, de la mà de la periodista televisiva que en els darrers anys ha anat essent pionera en aquest camp. Per tant, la iniciativa és, a priori, digna de ser saludada amb gran entusiasme i no dubtem que després de l’estrena l’entusiasme encara augmentarà! Visiteu el lloc web del programa clicant aquí.