Arxiu de maig, 2007

Clase de cocina al vacío

dsc09480.JPGEl martes pasado, Salvador Brugués, cocinero que publico el libro “La cocina al vacio” con Joan Roca, nos enseñó las ventajas de este tipo de cocción. La cocina sin oxígeno sigue una relacion de tiempo con temperatura, rigurosamente calculados, hecha en un envase hermetico. Las ventajas son que la cocción al vacio respeta el sabor y las propiedades del producto, reduce las medidas de humedad y peso del alimento y és antioxidante.

El “showman” Jamie Oliver

Té tota la raó la Tana Collados, la periodista especialitzada en gastronomia més experta de Catalunya i professora del Màster, quan diu que els cuiners televisius per tenir èxit han de ser una mica “showmans”. Mireu, però, com els nostres són encara lluny d’alguns altres que fan furor a la Gran Bretanya i a Nord-Amèrica, encara que ni el plat ni el rock siguin cap meravella.

Murta-del·la

Murtapor Pere Quer

Ja que en Gerard-Felip ens ha posat sobre la pista de la mortadel·la, voldria dir que es té constància de la fabricació d’aquest embotit (tal com el coneixem ara) a Bolonya des del segle XIV, almenys, i sembla que té ancestres que remunten als Romans (wiki).
La descripció de la mortadel·la és la següent: es tracta d’un embotit cuit elaborat amb carn de porc triturada fins a fer-ne una pasta, que s’assaona amb diferents espècies (les bàsiques són pebre negre, coriandre, murta i nou moscada) i es barreja amb un 15% (mínim) de daus de greix del coll o papada del porc. Lògicament, hi ha variants sobre aquesta recepta. »»»

L’ambaixadora de la Plana de Vic

La llonganissa de Vic

Els productes alimentaris més coneguts o “estrelles” de la comarca d’Osona són, sens dubte els embotits, que tenen la llonganissa de Vic com l’ambaixadora de tots ells. De fet, tant és així que existeix la denominació Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
por Eugènia Dot i Traveria

La llonganissa s’elabora en diferents empreses ubicades als municipis que integren la Plana de Vic. Aquest embotit es caracteritza perquè té forma cilíndrica, amb un diàmetre entre 35 i 90 mil·límetres i un pes que pot oscil·lar entre 300 i 2.500 grams i, quan es talla, presenta un color vermellós amb la cansalada visible a daus i el pebre negre en gra. El color exterior és blanquinós a causa de la flora externa pròpia.
Durant els processos de maduració i assaonament, la llonganissa de Vic té una flora fúngica típica que, per les característiques climàtiques de la zona protegida, converteixen aquest producte amb un aliment d’un sabor i aroma únics. »»»

Misteris embotits

En Gerard-Felip planteja un repte a seguir!
Fa alguns dies que tinc quelcom com una dèria o cabòria que em passeja pel cap: proposar-vos que cadascú de nosaltres plantegi algun misteri, fantasma, inquietud o curiositat de tipus gastronòmic o culinari o alimentari que li faria gràcia resoldre.
por Gerard-Felip Carné i Tuset

»»»

Món interactiu i gastronomia

El Dr. Carlos Scolari professor del Màster va dissertar al darrer Fòrum Gastronòmic sobre el futur de la relació entre Internet i la gastronomia. Una de les realitats que apunten la direcció d’aquest futur la trobem en un joc per a la Wii, la consola interactiva de Nintendo. Videojocs i cuina. Això només és un primer exemple. Esperem que els següents millorin l’estètica general i l’interès del joc.